Es poden tastar 18 Priorats en 18 minuts?

 Aquest diumenge, després de dinar a Can Ros,  vam aterrar a la 29 Mostra de Vins i Caves de Catalunya. 

Ha millorat.

Ha millorat la copa, ara es més gran i de la casa  Riedel. I també ho han fet les bodegues, doncs han estat presents cases més potents. En canvi el tema restauració deixa molt que desitjar. On han anat els de Cal Blay?
Però el millor de tot va ser…
LA PRESENTACIÓ DE VINS DEL PRIORAT
 


A l’estand de la DOQ Priorat es feia cua; no gaire llarga, però cua. 

Preguntant ens van informar que era per assistir a una mostra de vins de la DO.  I clar, sense pensar-ho ni un moment, els vinòtoms i una llarga congregació d'anglosaxones de Sud-Àfrica desconeixedores del que anàvem a fer, ens vam posar a esperar la següent sessió.
A l’hora convinguda ens van obrir les portes i unes 20 persones vam entrat a dins el tendal o estand . D’entre el públic la meitat érem de Vinitomia i l’altre meitat eren guiris mal ubicats o senyores i senyors que voltaven els 40 amb intenció de fer una mica el single i tirar la canya a qualsevol desprevingut/da.
El taller va començar puntualment i amb una copa de vi d’Scala Dei a la mà. 
L’Alex Duran i el seu equip  del Nas Volador van dirigir la cata. Ens van explicar que primer hi hauria la presentació i després el tast.
La presentació era una espècie de power point amb fotos molt guapes del Priorat titulat “Priorat, del paisatge a la copa”,  un títol super original. El contingut era sincer i d’acord amb el títol i es mostraven les característiques i tipicitats dels vins de la zona, des de que és un territori amb microclima i  molt divers orogràficament, fins a la presència de la llicorella.
La majoria de guiris en veure que seguien parlant i passant fotos i que després de cinc minuts  encara no anàvem al tast van començar a fugir. Aquests turistes estan tan acostumats  a tenir plaers immediats, que no van aguantar una petita explicació en català, un idioma salvatge. A més una de les sud-africanes anglosaxones ens va deixar clar que no tenia ni idea d'on era el Priorat ni que estaven bebent. I  explicant-li que era una zona vinícola al costat de Tarragona ens va dir sense cap remordiment moral que no coneixia l’existència de l’antiga Tàrraco romana, i això que ja era el segon cop que venia a Catalunya. 
L'explicació seguia i ja només quedàvem la meitat del públic. Tots els guiris i les singles  que volien tirar la canya s’havien anat. Bé va quedar una sud-africana però era perquè encara xerrava amb dos que la desitjaven. A més la cosa no va anar enlloc doncs la sud-africana finalment va decidir passar d'ells i anar a veure una cosa totalment salvatge com el correfoc.


  Va finir la presentació i ens van mostrar unes pissarres de llicorella al natural, (Ohhh llicorella!; però sí tothom ha vist una pedra de pissarra!). 
Jo també vaig ensenyar unes llicorelles la primera jornada de vinitomia en parlar del Genís i Vaqué. El cert és que com a pedra és maca i sempre que es parla de vins del Priorat no està de més ensenyar-la.

I ara sí, comença el tast.

Va ser de "lagrimones"!

18 vins del priorat només pels vinòtoms, doncs la resta del públic estava lligant o havia fugit de manera definitiva.
El tast va ésser sublim i personalitzat ja que ens van comentar les ampolles una a una.
La majoria ampolles amb criança i aromes i sabors de terroir propis del Priorat, encara que algun passat de bota amb massa gust a fusta.
Els vins tastats van ser:



Però tot no és perfecte i s'han de destacar un parell de coses negatives: la falta de temps i de copes.
Algun vinòtom no se sap perquè tenia la copa a fóra mentre ell era dintre. D'altres socis  no podien entrar ja que havien sortit a parlar amb les sud-africanes anglosaxones i altres depilats no paraven d'entrar, sortir i tornar a entrar a l’estand. També hi havia moltes copes sense persones que les subjectessin.
Sense tenir en compte l'estrany moviment de socis, copes  i sud-africanes el moment era sublim. 
Un tast darrera l’altre.
Un bucle de garnatxa i carinyena infinit. 
Però aquest instant de felicitat es va acabar a corre cuita perquè tocava la següent presentació. 
18 minuts, 18 vins.

Felicitats a la DOQ Priorat per donar-nos l'oportunitat de gaudir aquesta Mercè dels seus vins!