Es poden tastar 18 Priorats en 18 minuts?

 Aquest diumenge, després de dinar a Can Ros,  vam aterrar a la 29 Mostra de Vins i Caves de Catalunya. 

Ha millorat.

Ha millorat la copa, ara es més gran i de la casa  Riedel. I també ho han fet les bodegues, doncs han estat presents cases més potents. En canvi el tema restauració deixa molt que desitjar. On han anat els de Cal Blay?
Però el millor de tot va ser…
LA PRESENTACIÓ DE VINS DEL PRIORAT
 


A l’estand de la DOQ Priorat es feia cua; no gaire llarga, però cua. 

Preguntant ens van informar que era per assistir a una mostra de vins de la DO.  I clar, sense pensar-ho ni un moment, els vinòtoms i una llarga congregació d'anglosaxones de Sud-Àfrica desconeixedores del que anàvem a fer, ens vam posar a esperar la següent sessió.
A l’hora convinguda ens van obrir les portes i unes 20 persones vam entrat a dins el tendal o estand . D’entre el públic la meitat érem de Vinitomia i l’altre meitat eren guiris mal ubicats o senyores i senyors que voltaven els 40 amb intenció de fer una mica el single i tirar la canya a qualsevol desprevingut/da.
El taller va començar puntualment i amb una copa de vi d’Scala Dei a la mà. 
L’Alex Duran i el seu equip  del Nas Volador van dirigir la cata. Ens van explicar que primer hi hauria la presentació i després el tast.
La presentació era una espècie de power point amb fotos molt guapes del Priorat titulat “Priorat, del paisatge a la copa”,  un títol super original. El contingut era sincer i d’acord amb el títol i es mostraven les característiques i tipicitats dels vins de la zona, des de que és un territori amb microclima i  molt divers orogràficament, fins a la presència de la llicorella.
La majoria de guiris en veure que seguien parlant i passant fotos i que després de cinc minuts  encara no anàvem al tast van començar a fugir. Aquests turistes estan tan acostumats  a tenir plaers immediats, que no van aguantar una petita explicació en català, un idioma salvatge. A més una de les sud-africanes anglosaxones ens va deixar clar que no tenia ni idea d'on era el Priorat ni que estaven bebent. I  explicant-li que era una zona vinícola al costat de Tarragona ens va dir sense cap remordiment moral que no coneixia l’existència de l’antiga Tàrraco romana, i això que ja era el segon cop que venia a Catalunya. 
L'explicació seguia i ja només quedàvem la meitat del públic. Tots els guiris i les singles  que volien tirar la canya s’havien anat. Bé va quedar una sud-africana però era perquè encara xerrava amb dos que la desitjaven. A més la cosa no va anar enlloc doncs la sud-africana finalment va decidir passar d'ells i anar a veure una cosa totalment salvatge com el correfoc.


  Va finir la presentació i ens van mostrar unes pissarres de llicorella al natural, (Ohhh llicorella!; però sí tothom ha vist una pedra de pissarra!). 
Jo també vaig ensenyar unes llicorelles la primera jornada de vinitomia en parlar del Genís i Vaqué. El cert és que com a pedra és maca i sempre que es parla de vins del Priorat no està de més ensenyar-la.

I ara sí, comença el tast.

Va ser de "lagrimones"!

18 vins del priorat només pels vinòtoms, doncs la resta del públic estava lligant o havia fugit de manera definitiva.
El tast va ésser sublim i personalitzat ja que ens van comentar les ampolles una a una.
La majoria ampolles amb criança i aromes i sabors de terroir propis del Priorat, encara que algun passat de bota amb massa gust a fusta.
Els vins tastats van ser:



Però tot no és perfecte i s'han de destacar un parell de coses negatives: la falta de temps i de copes.
Algun vinòtom no se sap perquè tenia la copa a fóra mentre ell era dintre. D'altres socis  no podien entrar ja que havien sortit a parlar amb les sud-africanes anglosaxones i altres depilats no paraven d'entrar, sortir i tornar a entrar a l’estand. També hi havia moltes copes sense persones que les subjectessin.
Sense tenir en compte l'estrany moviment de socis, copes  i sud-africanes el moment era sublim. 
Un tast darrera l’altre.
Un bucle de garnatxa i carinyena infinit. 
Però aquest instant de felicitat es va acabar a corre cuita perquè tocava la següent presentació. 
18 minuts, 18 vins.

Felicitats a la DOQ Priorat per donar-nos l'oportunitat de gaudir aquesta Mercè dels seus vins!

Jornada per la Mercè

Ja tenim les darreres tres ampolles del concurs:
  • Una es diu Archs (nom sospitós)
  • L'altre és un Penedès blanc que es diu Emendis
  • I finalment un cava que es diu Mil·leni.
Segons les bases del concurs queden 20 finalistes i nosaltres hem de puntuar aquests tres.
La proposta és fer jornada aquest diumenge amb "pallella" a la Barceloneta a Can Ros o al restaurant Paco Alcalde els dos al carrer Almirall Aixada. Per postres el tast d'aquests dos blancs i  el cava. I després podem anar a la Mostra de vins i caves de Catalunya del INCAVI.

Cartellisme a Terras Gauda

Sorprèn l’aposta pel cartellisme dels vins Terras gauda amb el concurs de cartellisme F. Mantecón. La guanyadora de l’edició d’aquest any és la il·lustració una mica naïf de un mariner amb aires de nostàlgia gallega. En mirar-lo transmet la sensació de saudade pròpia del navegant en terra que està fora dels seu element natural. igual que en  Corto Maltés de Hugo Pratt, un llop de mar sense rés a fer, que en no poder estar en alta mar decideix anar a la taberna més propera a beure un bon vi.
 
A part d’això els blancs de Terras Gauda en tastar-los et tornen a fer agafar el gust pels albariños en aquest cas de Rias baixas. Recomano O Rosal, molt fresc a l’hora de beure i un atac untuós i amb un toc d’agulla casi inapreciable, fruita verda i cítrics. El final de boca és cremós i llarg. Destaca també el seu preu molt ajustat (uns 10 € a bodega). 

Diuen que a Robert de Niro aquest vi li va agradar força i per aquest motiu l’ha mantingut a la carta de vins del seu restaurant Nobo.

Cervesa i identitat

Els publicistes cervesers se les pensen totes per arribar al consumidor i fins i tot es vinculen amb els trets identitaris.
A un article d'opinió de Jordi Cabré, que estic fent comentar al meu alumnat, aquest parla de la relació entre les diferents marques de cerveses i la identitat a l'Estat espanyol:



Cerveses,cultura i política

Els publicistes cervesers semblen haver pensat en més coses que en bombolles, diversió, refresc i nits d'estiu: la publicitat de les marques de cervesa ha pres un rumb decidit, deliberat, treballat i calculat cap a la identificació nacional o geogràfica. No només prendràs una o altra cervesa: et prendràs una forma de veure el món, et prendràs una identitat. Et prendràs una ideologia, o un país, a glops.
L'anunci d'Estrella d'enguany ja no és una història d'amor iniciada en un port o en una cala: ara ens hem posat més seriosos i Isabel Coixet té l'encàrrec de fer aparèixer l'Esculapi (o Asclepi, o Serapis) d'Empúries, els bigotis i els ous de Dalí i els fogons de Ferran Adrià. El resultat tècnic és més avorrit que el d'altres anys, però la línia és clara: identificació de la marca amb el patrimoni cultural català. Amb la cultura catalana. De fet, que l'aposta és molt pensada ho demostra l'anunci de fa uns mesos on els Amics de les Arts ens desgranaven una llista de “què tenim” on gairebé es confonia publicitat amb propaganda patriòtica. Amb més o menys fortuna, Estrella ha decidit ser la “cervesa catalana” de la mateixa manera que Codorniu, el cava de la terra, va prendre una línia rotunda enfront del cava de la Norma Duval. Tot això ho pensen, els publicistes? I tant que sí. És clar que sí.
Cruzcampo, que pertany al grup Heineken, però que té els seus orígens a les bodegues Osborne (sí, les del toro), ha decidit que aquest any “no pierdas el sur”. Té fàbriques a tot l'Estat (tot i que es consumeix principalment a Andalusia) i és un dels principals patrocinadors de la roja, omnipresent a les celebracions del mundial de l'any passat. Fins i tot l'any 2009 escollia per a la seva publicitat una cançó derivada de l'Himne a l'Alegria que té per compositor, com tothom sap, Miguel Ríos. En conclusió, també molta geografia i molta pàtria. Beure Cruzcampo és beure Espanya, és el sol i l'olé, és la dosi de cachondeo, d'orgull nacional i de sud que ens aconsellen no perdre.
I després arriba el camí del mig. Els apàtrides, els ciutadans “de un lugar llamado mundo” (sí, en aquest cas els ciutadans del món canten en castellà). San Miguel, allà a on va, triomfa: té els orígens a Filipines i una primera fàbrica a Lleida, i actualment forma part del grup Mahou. En termes de publicitat identitària no és exactament que no s'hagi volgut mullar: els publicistes de San Miguel l'han presa, la decisió. L'han presa tant, que l'eslògan “ciudadanos de un ciudad llamado mundo” és una crida explícita als homes i dones de bona voluntat que no es deixen limitar l'esperit per una bandera. Delafé y las Flores Azules és un grup català (i dels bons), la qual cosa afegeix encara més missatge a l'anunci: el cantant del grup apareix fent steady running per diversos paisatges del món com a exemple d'un català que s'ha “curat” viatjant. En definitiva, món global, fraternitat, positivitat, ment oberta i abandonament dels localismes. Política naïf, però política, sense cap mena de dubte.
   Els publicistes calculen, enquesten, analitzen, diagnostiquen i aposten. Volen fidelitzar els consumidors, o bé buscar-ne de nous? No ho sabem, però sabem que volen que dins una ampolla hi veiem més que una cervesa. Doncs així ho farem. Posi'm una...
Publicat al diari Avui el 8 d'agost del 2011

Explosió a una central nuclear a Cotes du Rhone

Xavier Borràs | Actualitzat el 12/09/2011 a les 13:51h

Hi ha un mort i quatre ferits greus.  S'hi guarden els residus de Vandellòs I.

 

 
El complex nuclear-industrial de Marcoule.

Segons el comunicat de l'ASN (autoritat de seguretat nuclear francesa), l'explosió s'hauria produït a mig matí després que s'hagi declarat un foc en un dels forns incineradors de tractament i fosa dels residus de baixa radioactivitat del complex atòmic de Marcola (nom occità, en francès Marcoule), al departament del Gard, al Llenguadoc-Rosselló.

Midi Libre ha informat que l'explosió ha ocorregut a les 11 h 45 i que la víctima ha estat trobada "carbonitzada". Un dels ferits es troba en una situació greu i ha estat evacuat a un hospital d'emergència a Montpeller i quatre ferits més han estat traslladats a Banhòus de Céser. Cap a les 15:45 h la mateixa ASN ha donat per suspès el comitè de crisi després de comprovar que "no s'ha produït cap mena de fuita radioactiva" ni cap mena de contaminació en les instal·lacions i entre els treballadors. 

Aquest complex militar-industrial-nuclear, ubicat al llarg del Roine a 30 km aigües amnunt d'Avinyó, es troba a la regió mitjana de Cotes du Rhone, àrea de turisme, agricultura i viticultura.

Font: ecodiari.cat

4 Kilos, el vi del Dioni

Mostra de vins de la DO Alella


El proper dissabte 10 de setembre a les 18 hores el Consell Regulador de la DO Alella organitza una mostra dels vins que elaboren els cellers que formen part de la Denominació d´Origen.  Els enòlegs dels vuit cellers de la DO explicaran les característiques d´un vi triat per cadascuna de les bodegues especialment per a l´ocasió, mentre els assistents fan una degustació del producte. Participen:
Alella Vinícola: Marfil escumós rosat brut 2009
Alta Alella: Alta Alella Pansa Blanca
Altrabanda: Iaia Rosa
Bouquet d´Alella: Bouquet d´A Blanc 2010
Can Roda: Pansa Blanca Muscat
Joaquim Batlle: Foranell cupatge 2009
Parxet: Marqués de Alella 2010
Roura: Roura Rosat Merlot 2010
Les inscripcions del 29 d´agost al 7 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart, places limitades.
Preu: 10,50 euros

Digueu que aneu de  part de Vinitomia!

Subscriure's a: Missatges (Atom)