El Proper dissabte 12 de novembre el "Montsant es planta a barcelona"

En motiu del desè aniversari de la Denominació d’Origen del Montsant, es realitzarà una mostra de vins d’aquesta zona vitivinícola al Mercat  Santa Caterina de Barcelona, el proper 12 de novembre.  Representants de 25 cellers de la zona es faran presents a “Montsant es planta a Barcelona” per tal d’explicar l’elaboració dels seus vins -negres, blancs i rosats- a tots els assistents de l’acte.
Els interessats en la fira podran acudir al Mercat de Santa Caterina des de les onze del matí fins les nou del vespre. Amb l’entrada a “Montsant es planta a Barcelona”, que costarà 10 euros, els assistents rebran una copa de Riedel i podran degustar cinc vins diferents.
Preparats per tastar vins de la DO Montsant?

Cellers participants:
EL VI A PUNT - MAS D'EN CANONGE - NOGUERALS - CELLER CEDO ANGUERA - MARIE AMELIE PONCE (SUI GENERIS)- VINYES DOMEMECH - ACUSTIC CELLER - CELLER EL MASROIG - ORTO VINS - CELLER LOS TROVADORES - PORTAL DEL MONTSANT - FICARIA VINS - CELLERS UNIO - ALFREDO ARRIBAS - VINS DE MAS SERSAL - VINYES D'EN GABRIEL - CELLER ELS GUIAMETS - COOPERATIVA D'ULLDEMOLINS - COOPERATIVA FALSET MARÇA - CELLER DE CAPAÇANES - BARONIA DE MONTSANT - EL VI DELS 20 - CELLERS SANT RAFEL - MAS DE L'ABUNDÀNCIA - RONADELLES - VENUS LA UNIVERSAL

I per qui no pugui esperar fins dissabte:


De nou al Vallès Oriental.

Després de la sortida a Cerdanyola del Vallès, Vinitomia torna al Vallès Occidental.
Els dies 9, 10 i 11 de novembre anirem a Sabadell, a l'entrega de premis del certamen Vinya- Celler-Masia, que es farà en el marc de la fira Catavins.
Catavins és un certamen sobre el món del vi amb tasts i degustacions guiades i amb l'assistència de professionals i aficionats.

Creix l'assistència a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya

Font: Cupatges, Actualitzat el 28/09/2011

El nombre de visitants va superar l'anterior edició i va arribar als 130 mil, mentre que van ser-hi presents 55 cellers
La 31a Mostra de Vins i Caves de Catalunya va tancar les seves portes amb major assistència i participació. Així, van assistir a la Mostra 130.000 persones, superant els 125.000 visitants de l’any passat, mentre que els tastos van ser 75.000, xifra elevada per tractar-se només de dos dies i mig de certamen i haver plogut intensament durant una de les jornades. Van participar un total de 55 cellers, un 100% més que l’any anterior (27 cellers), amb més de 500 referències de vins i caves. Cal destacar la presència de totes les Denominacions d’Origen (DO) vinícoles catalanes, que van tenir espais propis per divulgar els seus vins.
Una altra de les novetats, la botiga, va tenir bona aceptació, amb una facturació de 20.000 euros. D’altra banda, es van vendre un 85% de copes Riedel per a vi i un 15% per a cava. Segons el director general de l’Incavi, Jordi Bort, “la meva valoració és positiva. El públic va agrair la presència més nombrosa de cellers i que hi hagués més vins per tastar. A més, els espais de les DO catalanes van registrar moltes visites personalitzades en les quals es donava una àmplia informació de les característiques del vi i el territori”.

Es poden tastar 18 Priorats en 18 minuts?

 Aquest diumenge, després de dinar a Can Ros,  vam aterrar a la 29 Mostra de Vins i Caves de Catalunya. 

Ha millorat.

Ha millorat la copa, ara es més gran i de la casa  Riedel. I també ho han fet les bodegues, doncs han estat presents cases més potents. En canvi el tema restauració deixa molt que desitjar. On han anat els de Cal Blay?
Però el millor de tot va ser…
LA PRESENTACIÓ DE VINS DEL PRIORAT
 


A l’estand de la DOQ Priorat es feia cua; no gaire llarga, però cua. 

Preguntant ens van informar que era per assistir a una mostra de vins de la DO.  I clar, sense pensar-ho ni un moment, els vinòtoms i una llarga congregació d'anglosaxones de Sud-Àfrica desconeixedores del que anàvem a fer, ens vam posar a esperar la següent sessió.
A l’hora convinguda ens van obrir les portes i unes 20 persones vam entrat a dins el tendal o estand . D’entre el públic la meitat érem de Vinitomia i l’altre meitat eren guiris mal ubicats o senyores i senyors que voltaven els 40 amb intenció de fer una mica el single i tirar la canya a qualsevol desprevingut/da.
El taller va començar puntualment i amb una copa de vi d’Scala Dei a la mà. 
L’Alex Duran i el seu equip  del Nas Volador van dirigir la cata. Ens van explicar que primer hi hauria la presentació i després el tast.
La presentació era una espècie de power point amb fotos molt guapes del Priorat titulat “Priorat, del paisatge a la copa”,  un títol super original. El contingut era sincer i d’acord amb el títol i es mostraven les característiques i tipicitats dels vins de la zona, des de que és un territori amb microclima i  molt divers orogràficament, fins a la presència de la llicorella.
La majoria de guiris en veure que seguien parlant i passant fotos i que després de cinc minuts  encara no anàvem al tast van començar a fugir. Aquests turistes estan tan acostumats  a tenir plaers immediats, que no van aguantar una petita explicació en català, un idioma salvatge. A més una de les sud-africanes anglosaxones ens va deixar clar que no tenia ni idea d'on era el Priorat ni que estaven bebent. I  explicant-li que era una zona vinícola al costat de Tarragona ens va dir sense cap remordiment moral que no coneixia l’existència de l’antiga Tàrraco romana, i això que ja era el segon cop que venia a Catalunya. 
L'explicació seguia i ja només quedàvem la meitat del públic. Tots els guiris i les singles  que volien tirar la canya s’havien anat. Bé va quedar una sud-africana però era perquè encara xerrava amb dos que la desitjaven. A més la cosa no va anar enlloc doncs la sud-africana finalment va decidir passar d'ells i anar a veure una cosa totalment salvatge com el correfoc.


  Va finir la presentació i ens van mostrar unes pissarres de llicorella al natural, (Ohhh llicorella!; però sí tothom ha vist una pedra de pissarra!). 
Jo també vaig ensenyar unes llicorelles la primera jornada de vinitomia en parlar del Genís i Vaqué. El cert és que com a pedra és maca i sempre que es parla de vins del Priorat no està de més ensenyar-la.

I ara sí, comença el tast.

Va ser de "lagrimones"!

18 vins del priorat només pels vinòtoms, doncs la resta del públic estava lligant o havia fugit de manera definitiva.
El tast va ésser sublim i personalitzat ja que ens van comentar les ampolles una a una.
La majoria ampolles amb criança i aromes i sabors de terroir propis del Priorat, encara que algun passat de bota amb massa gust a fusta.
Els vins tastats van ser:



Però tot no és perfecte i s'han de destacar un parell de coses negatives: la falta de temps i de copes.
Algun vinòtom no se sap perquè tenia la copa a fóra mentre ell era dintre. D'altres socis  no podien entrar ja que havien sortit a parlar amb les sud-africanes anglosaxones i altres depilats no paraven d'entrar, sortir i tornar a entrar a l’estand. També hi havia moltes copes sense persones que les subjectessin.
Sense tenir en compte l'estrany moviment de socis, copes  i sud-africanes el moment era sublim. 
Un tast darrera l’altre.
Un bucle de garnatxa i carinyena infinit. 
Però aquest instant de felicitat es va acabar a corre cuita perquè tocava la següent presentació. 
18 minuts, 18 vins.

Felicitats a la DOQ Priorat per donar-nos l'oportunitat de gaudir aquesta Mercè dels seus vins!

Jornada per la Mercè

Ja tenim les darreres tres ampolles del concurs:
  • Una es diu Archs (nom sospitós)
  • L'altre és un Penedès blanc que es diu Emendis
  • I finalment un cava que es diu Mil·leni.
Segons les bases del concurs queden 20 finalistes i nosaltres hem de puntuar aquests tres.
La proposta és fer jornada aquest diumenge amb "pallella" a la Barceloneta a Can Ros o al restaurant Paco Alcalde els dos al carrer Almirall Aixada. Per postres el tast d'aquests dos blancs i  el cava. I després podem anar a la Mostra de vins i caves de Catalunya del INCAVI.

Cartellisme a Terras Gauda

Sorprèn l’aposta pel cartellisme dels vins Terras gauda amb el concurs de cartellisme F. Mantecón. La guanyadora de l’edició d’aquest any és la il·lustració una mica naïf de un mariner amb aires de nostàlgia gallega. En mirar-lo transmet la sensació de saudade pròpia del navegant en terra que està fora dels seu element natural. igual que en  Corto Maltés de Hugo Pratt, un llop de mar sense rés a fer, que en no poder estar en alta mar decideix anar a la taberna més propera a beure un bon vi.
 
A part d’això els blancs de Terras Gauda en tastar-los et tornen a fer agafar el gust pels albariños en aquest cas de Rias baixas. Recomano O Rosal, molt fresc a l’hora de beure i un atac untuós i amb un toc d’agulla casi inapreciable, fruita verda i cítrics. El final de boca és cremós i llarg. Destaca també el seu preu molt ajustat (uns 10 € a bodega). 

Diuen que a Robert de Niro aquest vi li va agradar força i per aquest motiu l’ha mantingut a la carta de vins del seu restaurant Nobo.

Cervesa i identitat

Els publicistes cervesers se les pensen totes per arribar al consumidor i fins i tot es vinculen amb els trets identitaris.
A un article d'opinió de Jordi Cabré, que estic fent comentar al meu alumnat, aquest parla de la relació entre les diferents marques de cerveses i la identitat a l'Estat espanyol:



Cerveses,cultura i política

Els publicistes cervesers semblen haver pensat en més coses que en bombolles, diversió, refresc i nits d'estiu: la publicitat de les marques de cervesa ha pres un rumb decidit, deliberat, treballat i calculat cap a la identificació nacional o geogràfica. No només prendràs una o altra cervesa: et prendràs una forma de veure el món, et prendràs una identitat. Et prendràs una ideologia, o un país, a glops.
L'anunci d'Estrella d'enguany ja no és una història d'amor iniciada en un port o en una cala: ara ens hem posat més seriosos i Isabel Coixet té l'encàrrec de fer aparèixer l'Esculapi (o Asclepi, o Serapis) d'Empúries, els bigotis i els ous de Dalí i els fogons de Ferran Adrià. El resultat tècnic és més avorrit que el d'altres anys, però la línia és clara: identificació de la marca amb el patrimoni cultural català. Amb la cultura catalana. De fet, que l'aposta és molt pensada ho demostra l'anunci de fa uns mesos on els Amics de les Arts ens desgranaven una llista de “què tenim” on gairebé es confonia publicitat amb propaganda patriòtica. Amb més o menys fortuna, Estrella ha decidit ser la “cervesa catalana” de la mateixa manera que Codorniu, el cava de la terra, va prendre una línia rotunda enfront del cava de la Norma Duval. Tot això ho pensen, els publicistes? I tant que sí. És clar que sí.
Cruzcampo, que pertany al grup Heineken, però que té els seus orígens a les bodegues Osborne (sí, les del toro), ha decidit que aquest any “no pierdas el sur”. Té fàbriques a tot l'Estat (tot i que es consumeix principalment a Andalusia) i és un dels principals patrocinadors de la roja, omnipresent a les celebracions del mundial de l'any passat. Fins i tot l'any 2009 escollia per a la seva publicitat una cançó derivada de l'Himne a l'Alegria que té per compositor, com tothom sap, Miguel Ríos. En conclusió, també molta geografia i molta pàtria. Beure Cruzcampo és beure Espanya, és el sol i l'olé, és la dosi de cachondeo, d'orgull nacional i de sud que ens aconsellen no perdre.
I després arriba el camí del mig. Els apàtrides, els ciutadans “de un lugar llamado mundo” (sí, en aquest cas els ciutadans del món canten en castellà). San Miguel, allà a on va, triomfa: té els orígens a Filipines i una primera fàbrica a Lleida, i actualment forma part del grup Mahou. En termes de publicitat identitària no és exactament que no s'hagi volgut mullar: els publicistes de San Miguel l'han presa, la decisió. L'han presa tant, que l'eslògan “ciudadanos de un ciudad llamado mundo” és una crida explícita als homes i dones de bona voluntat que no es deixen limitar l'esperit per una bandera. Delafé y las Flores Azules és un grup català (i dels bons), la qual cosa afegeix encara més missatge a l'anunci: el cantant del grup apareix fent steady running per diversos paisatges del món com a exemple d'un català que s'ha “curat” viatjant. En definitiva, món global, fraternitat, positivitat, ment oberta i abandonament dels localismes. Política naïf, però política, sense cap mena de dubte.
   Els publicistes calculen, enquesten, analitzen, diagnostiquen i aposten. Volen fidelitzar els consumidors, o bé buscar-ne de nous? No ho sabem, però sabem que volen que dins una ampolla hi veiem més que una cervesa. Doncs així ho farem. Posi'm una...
Publicat al diari Avui el 8 d'agost del 2011

Explosió a una central nuclear a Cotes du Rhone

Xavier Borràs | Actualitzat el 12/09/2011 a les 13:51h

Hi ha un mort i quatre ferits greus.  S'hi guarden els residus de Vandellòs I.

 

 
El complex nuclear-industrial de Marcoule.

Segons el comunicat de l'ASN (autoritat de seguretat nuclear francesa), l'explosió s'hauria produït a mig matí després que s'hagi declarat un foc en un dels forns incineradors de tractament i fosa dels residus de baixa radioactivitat del complex atòmic de Marcola (nom occità, en francès Marcoule), al departament del Gard, al Llenguadoc-Rosselló.

Midi Libre ha informat que l'explosió ha ocorregut a les 11 h 45 i que la víctima ha estat trobada "carbonitzada". Un dels ferits es troba en una situació greu i ha estat evacuat a un hospital d'emergència a Montpeller i quatre ferits més han estat traslladats a Banhòus de Céser. Cap a les 15:45 h la mateixa ASN ha donat per suspès el comitè de crisi després de comprovar que "no s'ha produït cap mena de fuita radioactiva" ni cap mena de contaminació en les instal·lacions i entre els treballadors. 

Aquest complex militar-industrial-nuclear, ubicat al llarg del Roine a 30 km aigües amnunt d'Avinyó, es troba a la regió mitjana de Cotes du Rhone, àrea de turisme, agricultura i viticultura.

Font: ecodiari.cat

4 Kilos, el vi del Dioni

Mostra de vins de la DO Alella


El proper dissabte 10 de setembre a les 18 hores el Consell Regulador de la DO Alella organitza una mostra dels vins que elaboren els cellers que formen part de la Denominació d´Origen.  Els enòlegs dels vuit cellers de la DO explicaran les característiques d´un vi triat per cadascuna de les bodegues especialment per a l´ocasió, mentre els assistents fan una degustació del producte. Participen:
Alella Vinícola: Marfil escumós rosat brut 2009
Alta Alella: Alta Alella Pansa Blanca
Altrabanda: Iaia Rosa
Bouquet d´Alella: Bouquet d´A Blanc 2010
Can Roda: Pansa Blanca Muscat
Joaquim Batlle: Foranell cupatge 2009
Parxet: Marqués de Alella 2010
Roura: Roura Rosat Merlot 2010
Les inscripcions del 29 d´agost al 7 de setembre de 9 a 14 h a Can Lleonart, places limitades.
Preu: 10,50 euros

Digueu que aneu de  part de Vinitomia!

Publicitat de vi, no del Sónar

Sent el co-director del Sónar un dels socis de les bodegues 4kilos de Felanitx (Mallorca), no és casual el següent anunci:

Vins a l'avançada

Als circuits internacionals dels grans vins és habitual que els courtiers o negociants reservin els vins a l’avançada abans de la seva sortida al mercat. Els compradors tasten el vi directament de la bóta abans que acabi tot el període de criança -abans d’embotellar- i valoren la qualitat de la collita. Així analitzen les possibilitats del vi, compren un nombre determinat de caixes segons les disponibilitats del celler, les paguen a l’elaborador i després les ofereixen als seus clients a un preu avantatjós uns mesos abans del lliurament físic de les ampolles. La plusvàlua del vi depèn de la qualitat de la collita, del prestigi de l’elaborador i del nombre d’ampolles posades a la venda. Alguns vins mítics fàcilment dupliquen el preu i, fins i tot, arriben a triplicar-lo quan uns mesos després es lliuren les ampolles. Aquesta pràctica, que és normal en zones de prestigi com Bordeus, és relativament nova al nostre país. Així doncs, hem adquirit a la vinacoteca les següents ampolles:

- Tardieu-Laurent, Saint joseph 2010
- Tardieu-Laurent, Cdr Guy-Louis blanc 2010
- Tardieu-laurent hermitage 2010
- Dofí 2010
- Flor de Pingus 2010
- Psi 2010
- Artadi pagos viejos 2010
- Las Lamas 2010

La mostra del INCAVI pretén millorar


La mostra de vins i caves de Catalunya, que es fa cada any a Barcelona per les festes de la Mercè, ha anat perdent volada després de les darreres edicions, sobretot respecte la qualitat i quantitat dels expositors i dels vins a degustar.
Des de Vinitomia venim criticant repetidament la constant pèrdua d'interès i la fugida de bones bodegues de la mostra. I fins hi tot ens havíem plantejat no anar-hi aquest setembre.
Però segons una notícia publicada a la revista cupatges, els del INCAVI, segurament fruït del canvi de govern de la Generalitat, volen donar solució o fan veure que volen posar remei a aquesta tendència a la baixa.
Les mesures per aplicar un gir a la mostra són diverses i gens clares a nivell de millora de la fira. Alguns d'aquest canvis són la utilització de copes de la marca Riedel per fer les degustacions (una pijada innecessària que no garanteix la qualitat del vidre), la possibilitat de comprar tots els productes que els visitants han pogut conèixer i degustar a la mostra i a més, s’ha reduït quasi un 30% el cost dels estands pels expositors, fet que ha suposat la inscripció de més de cinquanta cellers.
I finalment s'ha de destacar la mesura estrella: Tancar els stands a les vuit del vespre. Gran errada, ja que el major volum de gent a la mostra es presentava a la franja horària d'entre les 8 i les 10 del vespre, que ara ja no existirà.
Tot i que no tenim gaire clar que la mostra millori, almenys s'ha intentat fer alguna cosa, i per aquest motiu hi anirem. Per veure el resultat, ja sigui positiu o negatiu.


Tast dels sis primers vins del concurs


Aprofitant la fresca de la tarda vam fer el tast dels primers vins del concurs “vinya celler masia”.
De tots els vins, el Martí d'Albet i Noya, procedent d'agricultura biodinàmica, tot i que ens va sorprendre el seu preu al mercat, va ser el més apreciat. Destaquem el seu especial aroma que recordava el “glue o pegamento”, amb una forta intensitat que no amagava els tocs de barrica i que després tenia una bona persistència en boca.

Spaghetti dell’Ubriacone. Receta de espaguetis borrachos en vino.

  • 4 personas
  • Preparación fácil
  • 2,80 euros/persona
  • Tiempo de preparación: 20 minutos
Spaghetti dell’Ubriacone. Receta de espaguetis borrachos en vino.

Ingredientes

  • 400 g de espaguetis marca Barilla Nº 5
  • Agua para cocer la pasta (Unos 4 litros de agua aproximadamente)
  • 3 dientes de ajo, finamente picados
  • 1 litro de vino tinto
  • ½ vaso de vino tinto para saltear al final de la cocción
  • 1 pastilla de caldo de carne
  • Sal y pimienta negra recién molida (al gusto)
  • 1 manojito de cilantro o perejil fresco (muy picadito)
  • 100 ml de oliva virgen extra ILove Gota verde.
  • Un chorrito de Pedro Ximenez, tipo Malaga Virgen. Es opcional pero le queda muy bien.
  • De manera opcional, un poco queso Pecorino-Romano o Parmigiano-Reggiano rallado.
Esta receta de Spaghetti All’Ubriaco se puede traducir como “borracho de espaguetis”, es una variación de los famosos espaguetis Aglio e Olio (Ajo y Aceite). Estos espaguetis borrachos de vino tinto son un plato muy pero que muy bacano, idóneo para todos aquellos amantes del vino. Es muy importante en esta receta la calidad de los ingredientes principales: la pasta y el vino tinto. En este caso he utilizado un Ribera del Duero que tenía en casa, un buen vino para beber con unos amigos pero también para cocinar. Siempre os animo a que cocinéis con el mismo vino que ofrecéis a vuestros invitados, no es cuestión de que os gastéis 30€ en un vino para hacer unos espaguetis, pero por favor tampoco empléeis un tinto de tetra-brick de menos de 1€. Os aseguro que vuestra cocina y vuestro estomago lo agradecerán.
Esta preparación es muy famosa en Florencia y según Carlos Noceda de A ver que cocinamos hoy la mejor la preparan en el restaurante Osteria de’ Benci, este es su plato más característico y que les hace famosos. Carlos les preguntó la receta y amablemente se la cedieron y el jueves pasado nos la sirvió como plato estrella en una cena. Que gran descubrimiento… la preparación es bastante simple, los espaguetis se cocinan en vino tinto y se saltean en aove, ajo, guindilla y perejil. Os aseguro que su sabor no es de este mundo. El vino le da a la pasta un precioso color púrpura-marrón y un sabor ligeramente amargo y dulce a la vez, un perfecto equilibrio. Así que no he podido esperar y me la he preparado para este fin de semana. Es simplemente exquisita, ya me contaréis.

Preparación de los espaguetis:

Normalmente os explico unos pequeños trucos para que los espaguetis queden al dente pero en este caso la preparación es distinta pues tenemos dos tipos de cocción, y dos tipos de líquido: agua y vino. Vamos al tema.
  1. Ponemos a calentar dos cazuelas. En una de ellas añadimos un litro de agua por cada 100 g de pasta, es la medida recomendada por persona excepto si tenemos apasionados/as por los espaguetis en casa. Estas proporciones, que normalmente vienen indicadas en los envases, ayudan a que la pasta no se pegue entre ella.
  2. Cuando empiece a hervir a borbotones la cazuela con agua echamos 1 puñado generoso de sal, unas 2 cucharadas rasas por cada 500 gramos de pasta. Seguidamente añadimos la pasta, siempre toda junta. Removemos con una cuchara de madera para que los espaguetis no se peguen y queden sueltos.
  3. En la otra cazuela ponemos a cocer el vino tinto con una pastilla de caldo de carne. Además añadimos un chorro de Pedro Ximenez, tipo Malaga Virgen. Suaviza algunos vinos y queda genial. Debe hervir a fuego lento, a ser posible tapado, y manteniendo el calor mientras los espaguetis se hacen en el agua, así conseguiremos que no se nos evapore el vino. Reservamos poco menos de 1/2 vaso de vino tinto para el punto final del sofrito.
  4. En el reverso del paquete de Barilla viene el tiempo de cocción, en este caso eran 12 minutos. Como van a ser dos cocciones, la del agua y la del vino, debemos sacarlos a los 6-7 minutos, escurrimos los espaguetis y los echamos a la cazuela con el vino tinto. En ese momento subimos la temperatura a un fuego medio-alto y acabamos de cocer los espaguetis hasta los 12-14 minutos, es decir otros 6-7 minutos.
  5. Comprobamos como están de punto. Normalmente se habrá consumido el vino, aunque si ha sobrado un poco no importa.

Presentación del sofrito y acabado final del plato:

  1. Pelamos los ajos y picamos finamente, yo lo he medio triturado con el utensilio que veis en la foto, os lo dejo a vuestra elección. Picamos las dos guindillas, mucho o poco dependiendo de si queréis encontrarlas o tenerlas casi enteras para no comerlas.
  2. Mientras la pasta está en el vino, ponemos el ajo y la guindilla a freír con cuidado a fuego lento, para que no se quemen. Ponemos un buen chorro de aceite de oliva virgen extra porque luego lo vamos a mezclar con la pasta, y así no queda muy seca.
  3. Una vez que los espaguetis estén al dente los mezclamos con el aceite y el ajo, añadimos ese vino que tenemos reservado y removemos la pasta hasta que el líquido se absorba. Le damos temperatura al fuego para que se evapore la salsa de vino y ajo.
  4. Lo sacamos del fuego y espolvoreamos con cilantro o perejil picado, para amortiguar los efectos del ajo y darle un punto de color al plato. Mezclamos todo con una cuchara para que se junten bien los sabores.
  5. Servimos inmediatamente en platos calientes.
La pasta está deliciosa sin queso rallado, pero se puede rallar un poco de queso Pecorino-Romano o Parmigiano-Reggiano en la parte superior si lo deseáis. Espero que la disfrutéis y ya me contaréis…
Por último os dejo con una selección de fotos de la magnifica cena con Carlos Noceda, en donde he descubierto esta maravillosa receta… entre otras. ¡Gracias Carlos, te la has currado!

Fuente: De rechupete

Spanish White Guerrilla

Amb tant 15-M, revoltes a Islàndia, llançament de pintura al Charles i la Camilla o cocktails molotov a la plaça Sintagma d’Atenes i per altra banda amb els mossos i altres policies europees repartint estopa amunt i avall, no desentona gens l’etiquetatge que ha fet la bodega Vintae de  Castillo de Maetierra.  Aquesta bodega de la Rioja ha creat una col·lecció de vuit vins blancs monovarietals etiquetats amb un guerriller o guerrillera identificant cada tipus de raïm.

Es poden adquirir totes les maletes en un únic estoig.
 A las barricadas!

Jornada extraordinària el 22 de juliol


Un senzill tast d'estiu per puntuar els vins del concurs vinya Celler Masia. A les sis de la tarda a Can 13 i qui ho desitgi podrà remullar-se a la petita piscina. Després anirem a sopar per la vila de Gràcia.
Els vins que avaluarem per enviar-ho després al concurs son un cava, tres blancs, un negre i un escumós:
-          Estel d’argent, DO Cava.
-          Erumir 2010, DO Catalunya.  
-          Vega Aixala 2010, DO Montsant.
-          Bolet, vinya sota Bosc, 2010, DO Penedès.
-          Albet i Noya, Martí 2007, reserva. DO Penedès.
-          Ancestral, malvasia de Sitges.



Cata de Champagne amb André Clouet

El passat 27 de juny , part dels associats de vinitomia van assistir al tast de champagne dirigit per André Clouet que va tenir lloc a Vila Viniteca.
.
Es van degustar: André Clouet Millésime 1995 (AOC Champagne), André Clouet Millésime 2002 (AOC Champagne), André Clouet Brut Rosé (AOC Champagne), André Clouet Brut Rosé (Magnum) (AOC Champagne), André Clouet Silver Brut (AOC Champagne), André Clouet Grande Reserve Grand Cru (AOC Champagne), André Clouet Un Jour de 1911 (AOC Champagne) i André Clouet Vieilli Sur Lattes Depuis 1977 (AOC Champagne).
.

Vinitomia participarà al concurs Vinya-Celler-Masia



Arriba una nova edició del concurs Vinya-Celler-Masia , que avalua vins de collita pròpia dels Països Catalans. Una competició diferent, amb un plantejament únic respecte d'altres concursos ja que són els propis aficionats els que s’inscriuen com jutges per tastar i puntuar els vins. Gràcies al concurs, tots els vins presentats poden conèixer de primera mà l’opinió dels consumidors finals,i els vins guanyadors obtenen ressò publicitari en mitjans especialitzats i xarxes socials.  Vinya-Celler-Masia vol consolidar aquest concurs de vins com un referent a Catalunya que permeti donar a conèixer al públic en general aquells cellers singulars que basen les seves produccions en collites pròpies dels territoris de parla catalana i potenciar, així, els vins catalans arreu del món.
La votació es desenvolupa en dues fases: la primera fase, a principis d’estiu, posa a prova tots els vins presentats, fent-los tastar per tots els Jutges en grups de 6 vins. La segona fase compara els 3 vins millor valorats, els “Finalistes”, que tornen a ser tastats pel panell de “Jutges” per decidir-ne un guanyador. L’ entrega de premis reunirà, a finals d’ any, tots els participants, Jutges i Cellers, en un acte que posarà el punt final a l’ edició 2011 del concurs.
A la passada edició (temàtica de vins negres) els 5 vins més ben valorats per part del jurat, han estat:
  1. La Creueta 2007 d’Eudald Massana Noya
  2. Negre trepat 2009 del Celler Carles Andreu
  3. Samsó 2007 de Parató
  4. Negre 2008 de Mas Pòlit
  5. Cabernet Sauvignon Criança 2006 de Caves Bolet

Font: cupatges.cat

La Moreneta o el suelo pobre en España

Ja hem arribat a les 1.000 visites!
(Pop!!! - Obrim una ampolla de cava-)
                                  
Si fem igual que altres blocs (Com Mi amigo Walter) i analitzem per quines vies la gent ha arribat fins la nostra pàgina veurem coses curioses.
En primer lloc, que qui ens coneix posa directament "vinitomia" al google.
En segon,  que hi ha gent que ha entrat al bloc a partir de cerques interessants sobre vins, per exemple teclejant  “como y con que beber un chablis”, “fevre chablis les preuses 2005”, ”chablis aromas”,  “ervedosa do douroo”, “2005 d+d tinto”, “sogevinus & emilio moro, douro, portugal”  o “Chambrun vino”. I un ho barreja amb una variant literària "La Geria Houellebecq".
Altra gent va més perduda, com les dues persones han accedit buscant el single “not fair” de Lily Allen. No van escoltar música però van aprendre els sabors de la llengua. He posat un link a la cançó perquè si tenim més visites per aquesta via no s’emportin un desencís.
Una altra visita volia comprar vi; cercava “comprar carillon de angelus vino en barcelona”; Ho sento! de moment no en venem de vi, però tot arribarà.  
Esmentar la cerca sobre el “suelo pobre en España", qüestió de nivell a tenir en compte quan parlem dels vins de la península. 
I força extrany és qui ha posat "cargols formentera” o les tres cerques sobre la "moreneta". Clar! És la nostra síndic de greuges . 

Música del post: viatge a Montserrat de Quimi Portet

Subscriure's a: Missatges (Atom)